La
carxofa. La flor més comestible.
La carxofa és una verdura que pertany a la
família de les Asteràcies (Compostes).
Es tracta d’una planta que prové del nord d’Àfrica i el seu cultiu està
localitzat en països de la conca mediterrània com Itàlia, Espanya, França o
països del nord d’Àfrica, on es concentra el 80% de la producció mundial.
Espanya és el segon productor mundial darrera Itàlia, però és el primer
exportador mundial.
La varietat més cultivada i gairebé la única
destinada al mercat nacional és la carxofa Blanca de Tudela, de forma rodona,
petit tamany, amb fulles centrals molt compactes i de color verd.
La carxofa és pròpia de l’hivern, per
tant s’ha d’aprofitar aquesta època per consumir-la. A l’hora de comprar
carxofes s’ha de seleccionar les més rodones i compactes. Per a comprovar la
frescor es pot apretar la carxofa prop de l’oïda, si se sent un cruixit vol
dir que està fresca. Si les fulles estan toves a la base o s’obren amb
facilitat i presenten parts fosques, la carxofa no està fresca. Les carxofes
s’han de guardar en un lloc fresc, per això millor introduir-les dins una
bossa de plàstic i deixar-les a la nevera. Per a que no s’assequin el millor
és no tallar el tronc fins al moment de consumir-la.
Composició en nutrients
Del anàlisi de la planta trobem la presència
majoritària d’aigua, seguida d’hidrats de carboni, el nutrient més
abundant, en forma d’inulina i fibra, quantitats mitjanes de proteïnes en
comparació amb altres verdures i insignificants de greix.
Entre les vitamines destaca la presència de
B1 que intervé en l’aprofitament dels hidrats de carboni, proteïnes i
grasses i en l’equilibri del sistema nerviós.
El mineral més abundant és el potassi, però
també es pot considerar la carxofa com una de les verdures amb major contingut
en magnesi, fòsfor i calci, i quantitats considerables de sodi.
Propietats nutritives
La carxofa ha estat el prototip de l’hortalissa
sana. S’ha recomanat habitualment en el camp de la nutrició per considerar
que el seu consum és molt saludable gràcies a les seves propietats colerètiques,
hepatoprotectores i diürètiques.
Els vegetals amb lleuger sabor amarg, com la
carxofa afavoreixen la funció hepàtica o la seva recuperació desprès d’una
afecció(hepatoprotectora); també augmenta la secreció biliar (colerètica)
amb el que millora la digestió, sobretot de les grasses.
Es tracta amb diferència amb la verdura més
rica en fibra, aquesta propietat influeix en la prevenció de malalties com l’estrenyiment,
disminuir el colesterol, per a disminuir la pressió arterial i ajuda a baixar
el nivell de sucre en sang en cas de la diabetis.
Tot i que en cap cas és tòxica, es
desaconsella la seva utilització en mares lactants ja que provoca una disminució
de la producció de llet.
Es pot concloure dient que la carxofa és una
verdura excel·lent i que l’hem de consumir per raons de salut i per aprofitar
el seu cultiu tant pròxim a les nostres cases.
Rosa Bayerri Rosa
Dietista-Nutricionista